Eduard Tarré - IM NIZA (26.06.2011) - Versió "esportiva"

       
Aquest cop, hem rebut la crónica per duplicat del nostre company Eduard Tarre "El Kapi", un cop finalitzada la seva participació del IM de Niza d'enguany.

Aquesta primera crónica ens descubreix la vessant més periodística i sintetitzadora de l'Eduard per resumir més de 13 hores de competició i (el que jo encara no sé) el munt d'hores d'entrenament realitzades i comapartides per tota la familia.

La segona cronica, molt personal, emocionant i que val la pena llegir .......

Gràcies Eduard i FELICITATS !!!!

 

Bon dia companys, ara mateix us envio 2 cròniques de l´ironman de Nice.

La primera és esportiva i és la que hauria passat després de qualsevol cursa, i la segona (pels que tinguin 10 minuts ja que és llargueta...) és una crònica més personal i on explico els meus sentiments durant la cursa.

(Versió 1)

Aquí van 4 línees de l´Ironman de Nice que es va celebrar aquest diumenge passat amb unes condicions de calor i humitat terribles, fet que ho va complicar una miqueta més...

NATACIÓ

Sortida impressionant amb més de 2700 participants llençant-se al mar tots a l´hora. Tot i la meva ubicació correcte en el calaix dels nedadors < 1h20´ no em lliuro de cops per tot arreu. Intento no malgastar forces nedant a un ritme còmode però tot i així l´1h18´que tardo se´m fan bastant pesats.

BICICLETA

Un primer tram d´uns 25 km bastant plà on els rodadors que van amb “cabres” literalment em fulminen al passar. Durant 40 km de pujada s´arriba a una altitud de 1100m i aquí jo em trobo molt millor i ja puc avançar a molta més gent. Els següents 40 km es fan bastant pesats, i són els pitjors moment de l´Ironman per a mi. És un recorregut trencacames, amb vent en contra que em fa desconcentrar una miqueta... Del km 120 al 160 hi ha una baixada espectacular i perillosa que em permet tornar a avançar a molts dels que m´havien passat al pla i ja em torno a concentrar... Finalment només queden els mateixos 25km que ja havíem fet a l´inici però que ara amb vent de cara ens porten fins als boxes després de gairebé 7h de pedalar...

CÓRRER

M´agafo el meu temps per posar-mes les cintes als genolls “anti-tendinitis” en la transició, i començo la marató amb l´objectiu (si el genoll m´ho permet...) d´intentar acabar-la tota la marató corrent. Gràcies a les nombroses parades a boxes per hidratar-me (i dutxar-me literalment per evitar la deshidratació) aconsegueixo avançar a molts corredors (bastants caminant) que segurament han apretat massa en el tram de bici, i després de 4h38´ aconsegueixo arribar al famós passadís de l´arribada on tothom anima i els somnis es fan realitat!!.

Només vull afegir que el sentiment que he tingut a l´arribada de l´Ironman, és una cosa diferent a qualsevol altre sentiment que havia tingut fins ara. Crec que en pocs segons es barregen els sentiments d´alegria de veure que estàs acabant la cursa, amb uns altres sentiments més interiors que reflexen l´alegria de saber que els enormes sacrificis personals, familiars i laborals que s´han de fer per poder acabar un Ironman (encara que sigui amb més de 13h com he fet jo...) han valgut molt la pena.

Us espero a Nice 2012!!! (és broma eh.....)

Eduard