2200m de natació en el llac de Verney (Bourg d'Oisans), aigua a 15 graus oficials de temperatura: és fresqueta, però es neda bé. Intento no apretar, ja que queden moltes hores de cursa i no em val la pena guanyar minuts aquí (o potser sí que val la pena... penso més tard).
115km de bici, 3 ports incloent el mític Alpe d'Huez, 3000m de desnivell: Ara comença el joc, ritme constant però no ens podem desgastar. M'hidrato, menjo, però quan arribo als peus de l'Alpe d'Huez, no tinc gaire forces. Porto 100km i unes 4 hores de cursa, em toca treure tot el que tinc per pujar aquelles rampes. Tinc mal d'estómac. Buffff... què dur! em canten que vaig la 10 i això em dóna "vidilla" però què poc que dura! La gent anima, una mica més i arribo a dalt de l'Alpe d'Huez.
22km de carrera a peu, entre 1800m i 2000m d'alçada: poso peu a terra i tinc els quàdriceps com rocs, he de tenir paciència amb l'estómac i intento pensar en altres coses. Em canten que sóc la primera espanyola i que vaig la 9 (realment anava la 10). No puc caminar, penso. És duríssim córrer a 2000m metres, però no puc parar. Tampoc puc ingerir, ja que tot em fa mal. Veig que porto alguns minuts sobre la que em ve darrere. Quan queden 3km, començo a somriure. Això s'acaba i començo a veure la catifa blava de l'arribadaaaaa
Em colo entre les top 10, totes professionals. Estic feta pols, després de 7h22 de cursa, però molt contenta pel meu resultat!!!!
M'heu de perdonar per no portar el mono del club, però amb llarga distància, aquell mono em "mata".
Una abraçada i ens veiem a Banyoles!
Alba
No hay comentarios:
Publicar un comentario