El meu marit, el meu fill i jo ens organitzem per sortir el dijous de Granollers. Sempre aprofitem les competicions per fer unes mini vacances. Durant els mes de 700 kms del viatge anava pensant moltes coses, i una d'elles era que per primera vegada anàvem a ser cinc triatletas en el meu grup d'edat.
Divendres 27 vam fer una excursió a l'interior d'Almeria i al mig dia estàvem a 43,5º. No fa falta que expliqui tot el que passava pel meu cap. El meu fill competiria l'endemà a les 15h i jo a les 16:24h i sol volíem pensar que baixarien les temperatures.
Dissabte a les 12:30 ens presentem a la zona de boxes molt bé hidratats. La meva alimentació va consistir en un bon esmorçar i a les 12:45 aproximadament mig plat d'arròs tres delícies comprat en in xino prop de la sortida.
A les 15 h, cop de clàxon i comencen els cadets; li segueixen els paratriatletas i quan ens toca la sortida als grups d'edat, algun graciós havia tallat les cordes de les boies. Tots estàvem en la cambra sortida i jo amb el neopreno posat. L'espera va ser d'uns 30 minuts i sense poder beure aigua. La temperatura ambient 35º i la de l'aigua 27º.
Va arribar la meva hora de sortida per fi. Vaig fer les dues voltes intentant no pensar en la calor que estava passant en l'aigua. M'agrada nedar amb ones i no entenc com em vaig empassar tanta aigua. Vaig sortir de l'aigua amb moltes forces avançant alguna persona que tinc sempre com a referent. El neopreno surt bé i... sabatilles, casc, dorsal, ulleres i agafar la bici de forma sistemàtica.
Circuit de bici de quatre voltes amb puja i baixa. Em responen molt bé les cames però l'estómac el porto regirat amb tanta aigua que m'he empassat. Em trobo molt còmoda amb els acoblaments. En un parell d'ocasions vaig a roda. A cada volta veig el meu fill i el meu marit que m'animen i em fan fotografies. Porto un gel però no m'atreveixo ni a provar-lo, així que sol em menjo una barreta durant els 40 kms. Deixo les sabatilles a la bicicleta i baixo descalça, per primera vegada, per fer la T2.
Circuit de quatre voltes per la carrera a peu pel passeig al costat de la platja. Les cames em responen però no sé anar més de pressa. Tinc flat però em vaig convencent que passarà. L'estómac segueix regirat i sol puc beure aigua, però ja puc estar contenta perquè vaig veient triatletas que estan pagant molt cara la calor, la falta d'hidratació o la mala regulació en el segment de ciclisme.
Ens barregem tots els grups, alguns passen com si fessin una cursa de 400 mts, d'altres mantenint el ritme, alguns se'n paren a estirar, d'altres caminen i veig alguns que es retiren.
En l'última volta ja veig que quedaré segona en el meu grup d'edat (50-54) i això em provoca el natural "subidón".
Ja molt tard se celebra la cerimònia de lliurament de premis i molt emocionada pujo al segon esglaó del pòdium. Valoro molt aquest pòdium i es que el pròxim any serà molt difícil que torni a pujar ja que conec les triatletas que l'any pròxim passaran a la meva categoria. Aquesta perspectiva té el seu punt positiu de cara a la motivació.
El meu marit estava emocionat amb el nostre fill de categoria cadet d'1 er any, que va quedar al lloc 25é de 83 arribats a meta i amb el meu pòdium, així que vam anar a Aguilas a sopar per celebrar-ho. Evidentment durant el sopar, no parem de parlar de triatló. L'endemà vam anar a veure l'elit i a tornar a saludar a altres coneguts.
Montse Cuevas
No hay comentarios:
Publicar un comentario