EXTREM
MAN SALOU 2012.
Albert López (CTSJA) 115è de la
General en 12h 07' 57"
3.8km Natació: 54' 57"
180km Bici: 7h15' 59"
42.2km Cursa: 4h49'11"
Havia de ser el primer IM que acabés
a Europa, 19 anys després del meu debut a la distància, i axí va ser.
Moooooolt content, però cansat, vaig passar 3h recuperantme, amb vòmits i fred
per l'hipo glucèmia i això que havia menjat com un cosac durant tota la bici,
però a la marató només 2 gels, em van punxar 9 cops, tinc les venes mes
estretes que un nadó...
Es una competició molt guapa, pero
dura, dura i no vull pensar que podria haver passat amb la calor, si no arriba
a fer el dia nuvolat.
La natació em va anar molt be i per
suposat que hi faltaven molts metres.
A la bici em vaig vestir de
ciclista, ja que la comoditat era primordial, per a les hores que mi podia
passar. Plovia fins a l'inici del primer port i vaig poguer esquivar dues
caigudes devant meu. Portava tant menjar que no vaig provar ni una barreta de
l'organitacació. Els bikinis de formatge amb galldindi genials.
Pujar i baixar sense rampes
excesives, durant 180km et porta a la T2, jo hi arribo amb ganes i molt
tranquil.
Començo a còrrer més ràpid del
previst i em vaig frenant a consciencia, pensat només en anar
sumant voltes fins arribar al PK 28, amb més molesties que fins
aleshores, veig que la mitjana ja és de 5'15" al km, gràcies al rellotget
amb GPS, que és el millor aliat que mai puguis tenir en una marató, comença la
tercera part de la marató, ara ja em puc deixar anar i còrrer tant ràpid com
vulgui, és el moment d'imaginar el semafor en color verd, però esclar, ja no hi
han forces per res que no sigui mantenir el rítme. Al PK 33 passo al crak
Llobet, que va caminanat, crec que és dels meus, ja que hi han triatletes als
que com més llarg millor els va hi ha d'altres que més ens val no passar del
mig IM, però be jo tot i que no abaixo el rítme i que no he caminant en cap
moment, vaig pensant que no torno a fer un IM en molt de temps, arribo a
meta darrera la primera classicada, li he anat retallant la distancia, com a
molts altres, ja que segurament he fet un bon parcial a peu, però de moment
encara no hi ha aquesta informació disponible.
Entrar a meta es una satisfacció
interna, moderada, que assaboriré durant molt de temps, sempre que ho recordi,
sobretot en aquesta ocasió en que sé que ho he encertat, en la preparació, en
els ritmes... Però les hores tant dures de malestar amb que em va obsequiar el
meu cos van ser un preu elevat a pagar per un IM en el que he donat el
100%.
Amb tot el temps d'entrenament que
he tret, en part d'estar amb l'Ana i la nostra Maria que neixerà el proper 24
de juliol aproximadament, només puc dir que elles són la meva motivació i que
espero fer molts i molts triatlons més amb el nostre genial CLUB TRIATLÓ SANT
JOAN DE LES ABADESSES.
Cordialment,
Albert López Antón
No hay comentarios:
Publicar un comentario