domingo, 29 de julio de 2012

EXTREM MAN DE SALOU - 03.06.2012


EXTREM MAN SALOU 2012.

Albert López (CTSJA) 115è de la General en 12h 07' 57"
3.8km Natació: 54' 57"
180km Bici:  7h15' 59"
42.2km Cursa: 4h49'11"

Havia de ser el primer IM que acabés a Europa, 19 anys després del meu debut  a la distància, i axí va ser. Moooooolt content, però cansat, vaig passar 3h recuperantme, amb vòmits i fred per l'hipo glucèmia i això que havia menjat com un cosac durant tota la bici, però a la marató només 2 gels, em van punxar 9 cops, tinc les venes mes estretes que un nadó...

Es una competició molt guapa, pero dura, dura i no vull pensar que podria haver passat amb la calor, si no arriba a fer el dia nuvolat.
La natació em va anar molt be i per suposat que hi faltaven molts metres.
A la bici em vaig vestir de ciclista, ja que la comoditat era primordial, per a les hores que mi podia passar. Plovia fins a l'inici del primer port i vaig poguer esquivar dues caigudes devant meu. Portava tant menjar que no vaig provar ni una barreta de l'organitacació. Els bikinis de formatge amb galldindi genials.
Pujar i baixar sense rampes excesives, durant 180km et porta a la T2, jo hi arribo amb ganes i molt tranquil.
Començo a còrrer més ràpid del previst i em vaig frenant a consciencia, pensat només en anar sumant voltes fins arribar al PK 28, amb més molesties que fins aleshores, veig que la mitjana ja és de 5'15" al km, gràcies al rellotget amb GPS, que és el millor aliat que mai puguis tenir en una marató, comença la tercera part de la marató, ara ja em puc deixar anar i còrrer tant ràpid com vulgui, és el moment d'imaginar el semafor en color verd, però esclar, ja no hi han forces per res que no sigui mantenir el rítme. Al PK 33 passo al crak Llobet, que va caminanat, crec que és dels meus, ja que hi han triatletes als que com més llarg millor els va hi ha d'altres que més ens val no passar del mig IM, però be jo tot i que no abaixo el rítme i que no he caminant en cap moment, vaig pensant que no torno a fer un IM en molt de temps,  arribo a meta darrera la primera classicada, li he anat retallant la distancia, com a molts altres, ja que segurament he fet un bon parcial a peu, però de moment encara no hi ha aquesta informació  disponible.

Entrar a meta es una satisfacció interna, moderada, que assaboriré durant molt de temps, sempre que ho recordi, sobretot en aquesta ocasió en que sé que ho he encertat, en la preparació, en els ritmes... Però les hores tant dures de malestar amb que em va obsequiar el meu cos van ser un preu elevat a pagar per un IM  en el que he donat el 100%.

Amb tot el temps d'entrenament que he tret, en part d'estar amb l'Ana i la nostra Maria que neixerà el proper 24 de juliol aproximadament, només puc dir que elles són la meva motivació i que espero fer molts i molts triatlons més amb el nostre genial CLUB TRIATLÓ SANT JOAN DE LES ABADESSES.


Cordialment,

Albert López Antón 

No hay comentarios:

Publicar un comentario