sábado, 23 de julio de 2011

UN ALTRE IRONMAN: GROC.... AQUEST COP ZURICH



DANI TUDELA REPETEIX EN UN IRONMAN (tm)

DE NIZA 2009 (entrada blog 11.07.2009) .... A ZURICH 2011

Amb aquest correu, ens informava Àngel del resultat de Dani a Zurich.
Faig una reproducció del mateix i de la cronica que posteriorment ens va fer arribar a tots Dani.

Bona nit a tots/es: aqui teniu els parcials i temps final del nostre finisher al Ironman de Zurich. El seu nom és DANIEL TUDELA. Ja tenim ganes de llegir la seva "croniquilla" ( i si pot ser, no tant llarga com la del Kapità..................... ) i veure les fotos sempre espectaculars.

DANI : MOLTES FELICITATS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

ATHLETE             RANK        AGE/DIV   
Tudela, Daniel      --/--/--      40/40-44 
    
SWIM      BIKE        RUN         TOTAL
01:24:40   06:42:17   03:53:44   12:14:11




La seva Crònica

Bona tarda,

 No m'extendré gaire, sensacions i demés són practicament idèntics a les de l'eduard fa un parell de setmanes.

El segell IM sempre és una garantía de que et caldrà rascar-te la butxaca però a la vegada saps que el gran ambient està assegurat i que l'organització funciona com un rellotge. I en aquest cas suís...!

L'aigua no estava massa freda i nedar en un llac per aquells que com jo no som bons nadadors sempre és un aventatge. Tot i els 2.000 participants la vaig poder fer prou tranquilament, el que significa que em deurien sortir uns 4.000m llargs.






La bici no era com esperava. Uns primers 30 km totalment plans on les cabres em passaven com si fossin motos, però després ja canviava i deu n'hi do. No com Niça però de recorregut pla res de res. Dues voltes a un circuit força variat i amb un final amb una rampa de 1km (heartbreak) no apta pels més rodadors. Tal i com era d'esperar la pluja va fer aparició una estona, a mi em va agafar al final de la bici i al principi de la cursa a peu.

Els darrers km de bici van ser sota un gran aiguat i ratxes de vent. A falta d'1km per entrar a boxes apareix una moto amb un jutge encara no sé d'on i em mostra tarja negra per drafting! Aixeco el cap i veig una bici a més de 7m també lluitant contra la pluja i el vent. Doncs vale, 6 minuts al penalty box aprofitats per descansar i fer estiraments.

La marató força bé, tot i ser 4 voltes el recorregut també era suficient variat com per no ratllar massa (res a veure tampoc amb Niça), em vaig trobar força bé i no vaig caminar en cap moment. Em va sortir una mitja de 5:25, molt millor de l'esperat.








És una experiència brutal i un gran premi a mesos d'entrenaments i sacrificis robant hores a la família, amics i a les hores de son.

Els que us ho estigueu pensant no hi doneu més voltes: val la pena!!!



Dani

jueves, 21 de julio de 2011

VIII TRIATLÓ DE PONT DE SUERT - OLÍMPIC (10.07.2011)

INTENS CAP DE SEMANA DE TRIATLÓ A CATALUNYA

Amb competicions a:

Tarragona (II Aquatló de Creixell a Torredenbarra)
Lleida (Triatló de Pont de Suert)
Girona (A Castellfollit el tradicional i popular swimg-cross)



Destaquem les victories de Albert Moreno i Anabel Gracia al sempre exigent Triatló de Pont de Suert que aquest any estrenaba recoregut.


El CTSJA al Triatló de Pont de Suert

Diumenge passat al Triatló de Pont de Suert, nova jornada de la LLiga Nacional i novament vàrem tornar a tenyir de groc aquells idílics paissatges. 



Aqui teniu el detalls dels resultats de les nostres representants.

Categoria femenina: total arribades a meta 35

5ª absoluta: NURIA PUBILL
Ara la "Peke" a conquerir de groga VITORIA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

11ª absoluta i primera Veterana: BARBARA "Kapitana" Vassilatos
Un altre podi a dalt de tot ¡¡¡ (Ay ¡¡ el dia que estigui BÉ ....................)

18ª absoluta: BELÉN HIDALGO
Ja la tornem a tenir "enchufada" per competir al màxim nivell

30ª absoluta: PAULA DE LA CUESTA
Machine groga ¡¡¡ (no hace falta "disir" nada más ¡¡)




per equips: 2 classificades de 5 clubs


I ara a gaudir ja que SOU / SOIS / SOS portada a la web de la Federació Catalana de Triatló www.triatlo.org (gràcies a la foto d´En Simón)




miércoles, 6 de julio de 2011

Eduard Tarré - IM NIZA (26.06.2011) - Versió "gallina de piel"

Els que em coneixeu de fa temps sabeu que des de petit sempre he tingut una fama (suposo que me l´he guanyada a pols...) de ser molt competitiu amb totes les disciplines esportives que he anat practicant, i que per sort han sigut moltes i variades. Però ells anys passen, i la manera d´enfocar les coses també varia amb l´experiència, el que vull dir és que ara ja no preocupa tant competir contra els altres (ja que cada dia n´hi ha més, i més preparats...), sino que prefereixo buscar noves experiències que em facin vibrar més a nivell personal.



Tot aquest rotllo només és per dir-vos que des de feia temps tenia moltes ganes de participar (i si podia ser acabar) en un IRONMAN. Ara fa 2 anys em vaig apuntar a l´Ironman de Niça, però una lesió després de la marató de Barcelona no m´ho va permetre. Aquest any vàries circusmstàncies (però bàsicament la participació al mes de maig a la TITAN DESERT) han fet que l´Ironman de Niça es tornés a creuar en el meu destí.



Eren dos quarts de set del matí, i els més de 2500 triatletes amb un gorro blau trèiem la tensió picant de mans al ritme de “put your hand up in the air...” que sonava dels potents altaveus que teníem darrera, quan de cop l´speaker crida: trois, deux, un, zero!!! i tots ens llencem a l´aigua per anar a buscar la primera voia que me l´havia mirat vàries vegades i estava molt,molt i molt lluny... Tot i haver-me col.locat prudentment a la sortida amb els nedadors de -1h20´ (que suposadament nedaven al mateix ritme que jo...) no em vaig poder escapar de rebre cops i cosses dels més de 5000 braços i peus que es movien al meu costat. L´objectiu en aquest primer tram era ben senzill: no estressar-me i no malgastar més energia de l´estríctament necessària ja que posteriorment segur que la necessitaria. I així ho vaig fer durant l´hora i divuit minuts que vaig estar nedant dins les aigües, per sort bastant tranquiles, de Niça.



Després que un voluntari m´ajudés a sortir de l´aigua mig marejat de tanta estona movent el cap per respirar, vaig estar a punt de posar-me a córrer i seguir als que s´afanyaven per sortir de l´aigua i anar a buscar la bici situada als impressionants boxes situats a la “Promenade des Anglais” (o traduït al català: passeig marítim de Niça), però la veritat és que havia interioritzat molt i molt bé el “mantra” que feia dies que em repetia a totes hores: “Eduard: a poc a poc, que això és molt llarg!!!” i per tant em vaig treure el neoprè, em vaig posar els mitjons mentre un dels molts voluntaris m´escampava la crema solar per l´esquena, i vaig començar a pedalar cap a no sé ben bé on, però que estava molt i molt lluny... Després d´uns primers 30 km´s de rodar en plà on m´avançaven triatletes amb bicis espectaculars (que sense cap mena de dubte eren més cares que els nombrosos Renault Clio que hi havia aparcats a la vorera de la carretera), vaig fer despertar els quadríceps pujant de cop una rampa de 500m al 12%. Això era l´inici d´un llarg port de muntanya que ens portaria fins a més de 1100m d´altitud, on vaig donar-me compte que havien estat molt útils les meves sessions d´entrenament de muntanya en solitari per les muntanyes del Vallès, cap a St Llorenç del Munt o el Coll d´Estenalles, ja que sense variar el meu ritme m´adonava que avançava a moltes bicicletes que minuts abans m´havien avançat fent un soroll espantós... Els 50km següents fins al Km 120, crec que van ser els pitjors moments de l´Ironman per a mi, ja que bufava el vent de cara, era bastant plà i jo començava a tenir símptomes d´insolació. La temperatura havia arribat a >30º i tenia força malt de cap... Vaig perdre la concentració fins al punt que tenia molta son (si,si, son de dormir!!!) que va a estar a punt de fer-me caure un parell de vegades. Les 4 hores mal comptades que havia dormit, la gana i la calor començaven a passar factura, i no va ser fins arribar a un habituallament on hi havia bidons amb Coca Cola Light, que se´m va passar una mica la tonteria. Per sort el començament d´una forta i perillosa baixada de més de 1000m de desnivell va fer que em tornés a concentrar amb la carrera, i tot i que encara faltaven uns 30km de planer (per cert, una altra vegada el vent en contra!!!) vaig aconseguir arribar a la zona de boxes per començar la marató a l´hora que la gent normal fa la becaïna: les 3 de la tarda!!!!



Un altre voluntari em va ajudar amb la bici i jo em vaig poder concentrar en posar-me les bambes, els esparadraps per a la tendinitis als dos genolls, i una gorra (marca “Ironman” especial per l´ocasió) al cap, per començar tot seguit una batalla èpica contra la calor, la deshidratació, el mal de cames i el més temut dels mals: el baixon psicològic!!. Però veus tu aquí, que les cames varen començar a funcionar molt millor del que em pensava (segurament consequència del mantra que fins aquell moment havia estat seguint a conciència: “Eduard: a poc a poc, que això és molt llarg!!!”) i vaig començar a avançar molts corredors. Molts d´aquests corredors no portaven cap braçalet de colors (símbol que encara no havien completat cap de les 4 voltes de 10´5 km que hi havia des dels boxes, corrent per la “Promenade des Anglais” ó Passeig Marítim fins a l´aeroport i tornar), però d´altres corredors que també avançava ja portaven un, dos o tres braçalets la qual cosa indicava que les meves cames estaven funcionant bastant bé. Em vaig marcar un “micro-objectiu” que ja no vaig abandonar fins al final de la marató que era: córrer tota l´estona i no caure en la temptació de caminar, com ja estaven fent molts i molts altres corredors (sense comptar els que també vomitaven o que estaven estirats a terra dormint o amb algun metge al costat...). Ara bé, cada 1´7km m´obligava a parar-me en cadascun dels “habituallaments” que havien montat per seguir una nova rutina “made in Eduard”: 1 vas d´aigua+1 vas de Powerade+ 2 talls de taronja+ 5 segons d´aigua freda sota les dutxes que l´organització havia montat després de cada habituallament (tot i les conseqüències en forma de butllofa a la planta dels peus que sabia que això tindria pel fet de mullar-me continuament les bambes i mitjons...). D´aquesta manera, i amb l´ajuda inestimable de l´Elena que seguia estoïcament sota la calor insuportable de la tarda cadascuna de les meves passades davant del boxes i on m´informava dels diferents “sms” que rebia d´alguns amics donant-me ànims, anaven passant els kilòmetrs i jo seguia amb un estat d´ànim més que acceptable tenint en compte les cares dels personatges que em creuava constantment. La segona volta es va fer llargueta (sobretot quan anava en sentit aeroport i m´allunyava de l´ambient espectacular que hi havia en els 3km més propers als boxes), la tercera volta volia dir que ja havia fet la meitat de la marató i psicològicament ja em va servir per començar a restar els kiòmetres en comptes de sumar kilòmetres com havia fet fins en aquell moment, i la cuarta (ai la cuarta!!!) va ser ÈPICA. Ja feia estona que havia afegit +1 Power Gel a la rutina, ja no em quedaven pràcticament forces per arribar al següent habituallament sense deixar de córrer, el mal de genolls i de quadríceps era insuportable, les butllofes em pessigaven la planta dels peus a l´apoiar el peu a terra, pujar i baixar un graó se´m feia una muntanya, la respiració ja era totalment ineficient i semblava una cafetera sorollosa, pràcticament no era capaç ni d´aixecar el dit per saludar als familiars de corredors de Vic, de Lleida, de... o simplement “guiris” simpàtics amb ganes de cridar “come on Eduard!!!”, però jo ja només tenia una imatge gravada en la meva ment: i era la del passadís estret de 300m que hi havia abans de l´arribada amb grades abarrotades de gent a cada cantó cridant el meu nom, i aixó és el que empenyia les meves cames a no deixar de córrer en cap moment. Aquest moment també tenia clar des de feia mesos, que el volia disfrutar al màxim possible i deixar que els sentiments fluïssin per si sols. Em vaig posar a caminar, l´speaker cridava el meu nom però no el sentia, la gent aplaudia però tampoc els sentia, l´Elena em feia fotos però no la veia,...simplement estava caminant en el meu món i en pocs segons em van passar pel cap tots els esforços i sacrificis que havia fet per arribar allà on estava en aquell moment. Aquell minut de glòria que havia somniat tantes vegades finalment havia arribat!!. Sense adonar-me´n m´estaven queient llàgrimes d´emoció. Aquelles mateixes llàgrimes que havia vist tantes vegades per la TV o pel YouTube ara canviaven de protagonista i em queien a mi. Ho havia aconseguit: ja tenia la medalla de Finisher. Ja havia fet el somni realitat!.


Eduard Tarré - IM NIZA (26.06.2011) - Versió "esportiva"

       
Aquest cop, hem rebut la crónica per duplicat del nostre company Eduard Tarre "El Kapi", un cop finalitzada la seva participació del IM de Niza d'enguany.

Aquesta primera crónica ens descubreix la vessant més periodística i sintetitzadora de l'Eduard per resumir més de 13 hores de competició i (el que jo encara no sé) el munt d'hores d'entrenament realitzades i comapartides per tota la familia.

La segona cronica, molt personal, emocionant i que val la pena llegir .......

Gràcies Eduard i FELICITATS !!!!



 
Bon dia companys, ara mateix us envio 2 cròniques de l´ironman de Nice.

La primera és esportiva i és la que hauria passat després de qualsevol cursa, i la segona (pels que tinguin 10 minuts ja que és llargueta...) és una crònica més personal i on explico els meus sentiments durant la cursa.

(Versió 1)

Aquí van 4 línees de l´Ironman de Nice que es va celebrar aquest diumenge passat amb unes condicions de calor i humitat terribles, fet que ho va complicar una miqueta més...


NATACIÓ

Sortida impressionant amb més de 2700 participants llençant-se al mar tots a l´hora. Tot i la meva ubicació correcte en el calaix dels nedadors < 1h20´ no em lliuro de cops per tot arreu. Intento no malgastar forces nedant a un ritme còmode però tot i així l´1h18´que tardo se´m fan bastant pesats.

BICICLETA

Un primer tram d´uns 25 km bastant plà on els rodadors que van amb “cabres” literalment em fulminen al passar. Durant 40 km de pujada s´arriba a una altitud de 1100m i aquí jo em trobo molt millor i ja puc avançar a molta més gent. Els següents 40 km es fan bastant pesats, i són els pitjors moment de l´Ironman per a mi. És un recorregut trencacames, amb vent en contra que em fa desconcentrar una miqueta... Del km 120 al 160 hi ha una baixada espectacular i perillosa que em permet tornar a avançar a molts dels que m´havien passat al pla i ja em torno a concentrar... Finalment només queden els mateixos 25km que ja havíem fet a l´inici però que ara amb vent de cara ens porten fins als boxes després de gairebé 7h de pedalar...

CÓRRER

M´agafo el meu temps per posar-mes les cintes als genolls “anti-tendinitis” en la transició, i començo la marató amb l´objectiu (si el genoll m´ho permet...) d´intentar acabar-la tota la marató corrent. Gràcies a les nombroses parades a boxes per hidratar-me (i dutxar-me literalment per evitar la deshidratació) aconsegueixo avançar a molts corredors (bastants caminant) que segurament han apretat massa en el tram de bici, i després de 4h38´ aconsegueixo arribar al famós passadís de l´arribada on tothom anima i els somnis es fan realitat!!.
Només vull afegir que el sentiment que he tingut a l´arribada de l´Ironman, és una cosa diferent a qualsevol altre sentiment que havia tingut fins ara. Crec que en pocs segons es barregen els sentiments d´alegria de veure que estàs acabant la cursa, amb uns altres sentiments més interiors que reflexen l´alegria de saber que els enormes sacrificis personals, familiars i laborals que s´han de fer per poder acabar un Ironman (encara que sigui amb més de 13h com he fet jo...) han valgut molt la pena.

Us espero a Nice 2012!!! (és broma eh.....)

Eduard


martes, 5 de julio de 2011

XI TRIATLÓ DE PUIGCERDÀ - SPRINT (25.06.2011)

XAVIER LLOBET TORNA A GANYAR A PUIGCERDA (25.06.2011)
Nuria Pubill ha estat la millor dona

Nova victoria del manresa en la XI ena. edició de la prova de la Cerdanya que aquest any ha estat epecialment ràpida a que el 8 primers classificats han fet tot el triatló en menys d'una hora

El passat dissabte 25 de Juny a Puigcerdà va acollir la 7ª jornada de la LLiga Nacional de triatló en el seu triatló de distancia sprint.

Aquest any sense pluja i amb un dia radiant...... i amb tots aquests canvis (de clima) radicals, els guanyadors absoluts masculí i femení van tornar a ser el mateixos de l´any passat ¡¡¡

Aquests son els nostres bons resultats d'enguany:


Categoria masculina: total arribats a meta 212

75º absolut: ALEIX ROQUÉ
El nostre triatleta més en forma enguany ¡¡¡
107º absolut i 2º Vet II: JUAN CARLOS DEL BARRIO
Un altre podi i continuar de lider del circuit català
124º absolut i 4º vet II: FCO JOSE ALMANÇA
Rozando el larguero ..............."

Per equips: 24 classificats de 33



Categoria femenina: total arribades a meta 33

1ª absoluta: NURIA PUBILL
3ª victòria absoluta a la lliga ¡¡¡ com està la Peke ...............

6ª absoluta: LAIA GALÍ
La "crack" sempre pels llocs capdavanters ¡¡¡

10ª absoluta: OLIVIA PASSARELL
De nou, "top ten" i tancant un equip guanyador ¡¡¡¡

Per equips: 1ª classificades de 6 Clubs


FOTOGRAFIES:



ESTRENO DEL BLOG DE LA "PEQUE" GROGA, NÚRIA PUBILL (21.06.2011)

    
Doncs això. Recopilant noticies d'aquestes dues últimes setmanes i amb el permís de la nostre "PEQUE", publicito la informació que ens va fer arribar sobre el seu nou blog i a l'hora, afegiré un link directe. 

Si us plau, si voleu un link des de aquesta pagina cap els vostres blogs, ja sabeu com adreça-vos a la junta.

Hola a tothom,

Us faig saber que des d'ahir, data d'inauguració oficial, explicaré les meves vivències i competicions de triatló al blog
www.nuriapubill.blogspot.com. Ja veieu, comença l'estiu, arriba la calor, i començo blog... no te gaire relació però havia d'aprofitar la coincidència.

Per "exigències del guió" el trobareu en castellà, però es una llengua fàcil d'entendre, ja veureu, jeje!!

Aprofito per tornar a felicitar a tots els valents i valentes de Balaguer, tant els que veu competir com els acompanyants que vem animar, tant els que veu acabar com els que no... s'han de tenir ben posats per apuntar-se a un triatló com aquest!!

Un petonet a tots/es!! Ens veiem a Puigcerdà, o a Pont de Suert!!
 


domingo, 3 de julio de 2011

CAP DE SETMANA DE TRIATLÓ A LA CAPITAL DE LA NOGUERA.

III TRIATLO CIUTAD DE BALAGUER B (18.06.2011)
II TRIATLO DE MUNTANYA CIUTAT DE BALAGUER (19.06.2011)

Per tercer any consecutiu, la ciutat de Balaguer torna a organitzar els exigents triatlons "B" i el de mutanya que porten el nom de la ciutat. 

El triató de la competió de llarga distancia ha estat guanyat per Josu Uriarte en categoria masculina i per Ester Hernandez a la categoria femenina. El triatletes del C.N. Reus Ploms, Xavier Torrades i Mercè Tusell ho han estat en el triatló de muntanya.



TRIATLO "B" de BALAGUER ... o .. TRIATLONS "GROCS" a BALAGUER ???

Balaguer (La Noquera - Lleida) Dissabte 18 de Juny de 2011

Amb una mica de retard pero amb la fidelitat que mereix l'actualització d'aquest blog, ens arriba aquesta nova entrada (parlar de crónica sería exagerat) sobre aquests dos triatlons.

No hem d'oblidar que som devant d'un "blog" que no deixa de ser un petit diari en el que tenim registrats determinats esdeveniments del club i que ens dona la oportunitat de tant en tant de recordar-los, de coneixer els resultats d'una prova, el ambient en aquella competició, els companys que hi erem, la climatología, els podis, els premis ..... i fins i tot ens trobem amb alguna fotografia.....

Sembla que era ahir que començavem, però hores d'ara tenim documentades moltes competicions i actes del CTSJA, ença el 15 de novembre de 2008 .....
(Karlos "dixit")

Com molt bé sabeu, el proppassat dissabte 18 de Juny, va disputar-se una nova edició del triatló "B" de Balaguer; un triatló que tothom sap que es durissim, .... i que la veritat (i la raó ho diu) és que és un triatló DURISSIM.

Una nova  edició amb molta, molta, molta calor i molt, molt i molt vent........ tot aixó els/les nostres van fer una competició de CHAPEAU ¡¡¡¡
Aqui teniu el detall dels seus resultats:

Categoria masculina: total arribats a meta 211


58º absolut: ALEIX ROQUÉ - Chapeau ¡¡¡¡
91º absolut: ALBERT GARRIGA - Chapeau ¡¡¡¡
128º absolut: ALBERT LÓPEZ - Chapeau ¡¡¡¡

Per equips: 17º classificats de 24 equips

Categoria femenina: total arribades a meta 18



3ª absoluta: ALBA XANDRI - Chapeau ¡¡¡¡
8ª absoluta i 1ª vet I: LALI CALVERAS - Chapeau ¡¡¡¡
10ª absoluta i 2ª vet I: BARBARA " Kapitana" VASSILATOS - Chapeau ¡¡¡¡
14ª absoluta i 3ª vet I: PAULA DE LA CUESTA - Chapeau ¡¡¡¡

Marisol Soler, a la cursa a peu (el seu punt fort ¡¡¡), es va veure obligada a abandonar (estava desfondada ¡¡¡) - Chapeau ¡¡¡¡

Per equips: 2º classificades absolutes
Chapeau ¡¡¡¡

.
Equip masculí: la triple A "groga" (Aleix Roqué, Albert Garriga i Albert López)
.
Totes les nenes al podi ¡¡¡¡
.
Una foto de familia "groga"


Balaguer (La Noquera - Lleida) Diumenge 19 de Juny de 2011

Tot i ser reiteratiu, el cap de setmana del 18-19 de Juny a Balaguer hem tingut ració doble de triatló: dissabte el triatló "B" i avui diumenge el Campionat de Catalunya de triatló de muntanya (distancia sprint).

Cal informar (i noticiar) que la nostra triatleta PAULA DE LA CUESTA, ha fet la proesa de DOBLAR.  Disabte 18 el triatló "B" i el diumenge 19, a més a més el de muntanya. 
En aquesta prova, PAULA ha assolit el Campionat de Catalunya categoria veterana de triatló de muntanya.
Ja m'he quedat curt només amb un CHAPEAU ¡¡¡¡¡ i és per això us vull presentar a la nostra:


MACHINE GROGA ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

 

CAMPIONA FELICITATS ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡




EPPPSSS !!!! Crònica de Paula



Gracias chic@s

Estaba ilusionada con hacer otra vez la de montaña pq me lo paso tan bien! y es tan bonito x alli. Así q como me desperté antes de q sonase el despertador y me encontré bien me lancé. (Y después de los km del B las distancias de btt parecen tan cortitas...)

Lali, no hizo viento el domingo y el cielo estaba azul, así q esta vez sí q era chulo el paisaje al levantar la cabeza del agua, no como el sábado con ese oleaje!! Enhorabuena a ti tb.

Y a todas las machines grogas y grocs (qué bueno, Angel)

abrazos
paula

 

Cronica de Marisol Soler



 

Vull felicitar a tots els companys que van fer aquest triatló!!!
Nois i Noies, de veritat que moltes felicitats!!!
Tothom té molt de mèrit.

Alba, ets una crack i les campiones veteranes, sou les millors!!!
Belén, Alex, Simón, Angel... merci per els ànims.

Com ha dit el Angel... Es durissim!!!
Prometo entrenar la bici i el any que ve tornar-hi i acabar-ho en condicions.

Petons,
Marisol :D