Vale, vale!!!! Lo de fer cròniques ho deixo pel Carles (http://tricarles.wordpress.com/), que li encanta, però si que us faig 5 cèntims de com va anar tot.
Com que la meva sortida era a les 6:25, em vaig pegar el madrugón de la meva vida (i pensar que jo odio matinar); i si només fos matinar, encara, però és que has de menjar alguna cosa i us aseguro que a les 3:30h de la matinada fins i tot l'aigua em costa d'empassar...Total, agafem el cotxe i arribem a boxes com 2 zoombis, de nit i amb una llanterna perquè no es veia "ni un pijo"
Comencem els preparatoris i vaig veient com l'hora de sortida s'apropa i comencen els nervis. Tot i que l'aigua està calenta el neo, per sort, està permès, ja que a part de flotar més, també em va servir per para cops de la sortida...i jo pensava que la gent s'ho prenia amb calma..allò semblava més la sortida d'un sprint que la IM.
Total, després de nedar canal amunt i avall, de cop començo a sentir gent, música....IMPRESIONANT, una quantitat de públic animant a tope i m'adono que el 1er tram està superat. Aconsegueixo sortir de l'aigua amb 1:13h (que ja us puc dir que per a mí és un marcón). Contenta, faig la transició i a per la bici! De la bici us puc dir que, a diferencia de Calella, la vaig disfrutar com un camell.
A part que em vaig trobar millor, el traçat, paisatge, tot l'entorn és espectacular. És variat, té de tot, pujades, baixades, trams de rodar, molt divertit. I el millor, és que, estant tan lluny, és com si fóssis a casa, perquè encara que no coneixes a ningú tothom t'anima, criden el teu nom, corren al teu costat... Increible, mai he viscut res semblant. Ara entenc perquè el meu marit Carles em va dir que aquesta cursa s'havia de fer almenys un cop a la vida, té tota la raó.
Total, creie-me si us dic que els 180 Km em van passar volant. Baixo de la bici amb 7:45, i penso, perfecte! ..si no em passa res, tinc temps de sobra per acabar. I ...começa el calvari, els interminables 42 km i pico de Marató. Em trobava bé i vaig començar tranquila però a ritmillo, la meva idea era poder fer uns 10km cada hora i així poder acabar-la amb 4:12 - 4:15h però no sé pas a quin km (el 19 o 20) la panxa va fer de les seves i vaig tenir que parar i en alguns trams fins i tot caminar, us asseguro que vaig patir força, però tot i així vaig arribar a meta amb 12:41h, 30 min menys que l'any passat......VISCA!!!!!!
Això de l'IM té un efecte estrany, perquè mentre estava fent els ultims km i havent passat la meta pensava..... nunca más. Però, l'endemà et lleves i penses, potser podria millorar això..i allò..i ja t'ha enganxat per fer-ne un altre. :)
En definitiva, us animo a tots a probar-ho algún dia, és una bonica experiència que s'ha de viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario