TRIATLÓ SOTA LA PLUJA. - PUIGCERDA - II

Aquest blog que mantenim des de el CTSJA el vàrem iniciar el 15/11/2008 amb dues premisses molt clares (Sergi Sierra, corregeix-me):

• Es un referent d'informació "post-cursa" per tots els tri-atletes del CTSJA
• Deixem una petita empremta de tot el que els tri-atletes del CTSJA hem fet

Si us plau, els que em coneixeu, no preneu aquesta afirmació al peu de la lletra: la meva empremta està relacionada amb la “redacció” del blog, no als meus exits i objectius assolits com tri-atleta.

Aquesta “cronologia” que ens dona el blog amb tants fets viscuts per tots, ens permeten refrescar grans moments, bons companys i grans fites.

Normalment no hem “penjat” cròniques, ja que no rebem gaires i tampoc les demanem. Recordo ara mateix alguna crònica dels nostres IM's, la de l'Albert Bosch des de l'Everest, ….. i com sempre, les “enganxem” tal qual les veiem als nostres correus interns.

Aquest cop, Montse Cuevas, ha volgut compartir amb tots vosaltres el fet de lluitar per finalitzar Puigcerdà i a l'hora, ha acceptat la publicació al nostre blog de la seva crònica.

CRONICA DE MONTSE CUEVAS

Eih! Quantes emocions ahir, a Puigcerdà. Quan ens vàrem tirar a l'aigua va començar la forta pluja, però el que em feia por i em va acompanyar tota la cursa varen ser els llamps i el trons. Anava amb la idea que l'aigua estaria més freda i provar-la per escalfar em va ajudar per donar-me un toc positiu.

Peró a la primera recta ja veig que la gent surt i m'agafa una mica de por. Continuo i veig a la Lali al meu cotat i em tranquilitza. La sortida de l'aigua amb glopet d'aigua bruta inclos i ja cap a la llarga transició.

Quan veig els boxes plens de gent em desconcerto. Penso que han suspès la prova, però jo vaig a la meva intentant treure'm el neoprè, parlant amb altres i protestant perque tot estava xop. Sento a la Bàrbara que diu que l'Alba i Núria ja estaven el segment de bici i ja penso que puntuarem, encara que jo arribi caminant.

En Karlos que em diu que no surti en bici i el meu fill que em diu "mama pots intentar-ho". I encara que ja havia decidit sortir, m'ha agradat saber que tinc el seu vist i plau. Agafo una peça tipus "chubasquero" i vinga a lluitar contra el elements atmosfèrics.

A la primera baixada veig a les germanes del Reus, que van frenades a la baixada, les passo i ja vaig fent números pensant que quedarem PRIMERES. Passenn els kms amb vent, pluja forta, llamps, trons i pedra i no empassaa ninguna noia del Reus; llavors ja vaig amb un punt d'alegria més.

Quan veig que baixen ja per la Collada de Tosses la Núria i l'Alba se que arribaré a dalt al meu pas, i que quan comenci a baixar ja veurem. Al fer els primers metres de baixada ja veig que puc dominar bé la bici. Em vaig dient paciència i que tan sol cal acabar per puntuar i ser primeres.

Molta prudència per les riuades d'aigua i molta por pels llamps, però almenys ja no cau pedra. Al final em toca la pujada temuda i la trobo fàcil i allà està el meu fill Llorenç dient-me "molt bé, valenta, vinga ara a córrer". Vaig rient como una idiota cap a boxes.

La cursa a peu és un fangal i vaig contínuament donant saltets a cada bassal. Porto dibuixat el somriure ja fitxo. A pocs metres de meta, donant la volta al llac, sento cridar a l 'Àngel i tan sol sentir-lo en dona ales als peus i a poc metres em trobo de cop la meta i entro sprintant.

Quina emoció.... abraçades intenses ...i xivarri una vegada passada la meta.

M'emociono amb l'abraçada de la Lali i compartim entre tots l'emoció de ser les primeres.

Se que no puc oferir a l'equip bons temps, però ahir em varau fer sentir la dona més important del mon.

Agraeixo l'enorme suport de la Lali i la Bàrbara.

BE, BE CHICAS!! FINS AL FINAL I LIDERANT LA LLIGA




Montse